dissabte, 8 d’octubre del 2011

"Catalunya über alles!"

Una dura crítica a la societat actual, tan acostumada al seu propi comfort i a mirar-se el melic que agredeix tot allò que li resulta una amenaça al seu estatus. Odi, odi i més odi en les tres parts de la cinta. Gran dosi d'humor amb el negre català, que alleuja la pesada càrrega d'angoixa de duu la pel·lícula. Una de les últimes aparicions a la gran pantalla del gran Jordi Dauder. Anglada i cas Tous revisited, això sí. Altament recomenable per a pensar-hi a fons: en què ens estem convertint?

Aquí podreu veure el tràiler:


I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

Francesc Català-Roca

El passat dia 25 de setembre va finalitzar l'exposició que la Pedrera (Barcelona) oferia sobre el fotoperiodista català. Més de 200 imatges que mostraven la part més important de la seva carrera professional: arquitectura, fotoreportatge, i documentació gràfica sobre Barcelona, Catalunya, i altres territoris de l'Estat espanyol, aquests últims com a fruit de la seva feina personal quan treballava per a altres projectes.

Vaig trobar a faltar les seves imatges en color, que si bé no són gaire del meu gust sí que és cert que són força destacables en el conjunt de la seva obra. Per a compensar, l'exposició es completava amb llibres de consulta i un parell de documentals sobre Francesc Català-Roca, explicant el seu pas al color, la seva col·laboració amb Joan Miró, etc. Tot un geni.

Francesc, mort el 1998, era germà del també fotògraf Pere Català Roca i fill de Pere Català i Pic, qui afortunadament va descobrir la Fotografia quan va tocar-li una càmera en una rifa. En fi, coses del destí, ja que amb els anys es convertiria en un dels fotògrafs catalans més decisius, especialment en el camp de la publicitat, i, juntament amb els seus fills, van formar una de les nissagues de fotògrafs més importants de la nostra Història.

Podreu veure més sobre l'exposició aquí, i llegir una mica més sobre el fotògraf a la Viquipèdia.

"The Debt"

Un thriller trepidant, fins i tot em vaig sobresaltar en diverses ocasions, botant a la butaca. Podries carregar amb un gran secret de per vida? Amb un kapullu total com a malo malote de la història.

Aquí podreu veure el tràiler:


I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Perfect Host"

Un thriller sorpenent, amb algunes notes gracioses i d'altres acollonants. L'amfitrió, una capsa de Pandora. Bona història, amb final obert, però analitzant-lo detalladament penso que potser un pèl incongruent.

Aquí podreu veure el tràiler:


I la seva fitxa a IMDb.

"Super 8"

Bon cinema i una gran dosi d'entreteniment i ensurts. Els nens protagonistes i la seva passió pel cinema, absolutament genials. Una barreja d'"E.T." i "The Goonies", potser? Steven Spielberg total, definitivament.

Aquí podreu veure el tràiler:


I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"El hombre de al lado"

Molt bona, interessant proposta i enquadraments, i bons retrats de personatges. Què és capaç d'arribar a fer l'ésser humà per a la seva comoditat?

Aquí podreu veure el tràiler:


I la seva fitxa a IMDb.

"Midnight in Paris"

Genial, divertidíssima, molt imaginativa i uns personatges increïbles. Molt bona feina d'en Woody Allen i de tot el seu equip, i d'absolutament tot l'elenc (inclòs el protagonista, que no m'ha agradat mai de la vida). Crec que no em divertia tant amb una peli d'en WA des de "Zelig". Puntuació: un 9.8, em sembla quasi perfecta.

Aquí podreu veure el tràiler:


I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

divendres, 7 d’octubre del 2011

La meva vida en 35 mil·límetres

Sí. La meva vida és plena de pel·lícules i fotografies. Miri on miri, allà on vaig veig imatges que els meus ulls capten com una càmera: una llum especialment preciosa atrapada entre les runes d'una casa abandonada que es queda fixa a les meves retines, un moviment subtil i capriciós que m'agradaria recordar per sempre, una textura rugosa, un to de color blau, un determinat enquadrament, una composició...

I se succeeixen al meu cervell imatges de tot tipus, fragments de pel·lícules vistes, diàlegs recordats... i els revisc, i els reinterpreto, i me'n sento protagonista, una observadora privilegiada. I la banda sonora m'acompanya en cada moment del dia.

Sí. La meva vida és plena de pel·lícules i fotografies, i miri on miri i vagi on vagi veig imatges en 35 mil·límetres.