139 minuts d'exaltació sensorial. Aquest drama és una concatenació d'imatges precioses, sensacions de moviment, escassos diàlegs (la majoria interiors) i un so molt treballat; una peli molt bonica gràcies a això i a una boníssima fotografia i unes interpretacions formidables, especialment les de Brad Pitt i els nens. Crec que està a mig camí d'una obra genial i una anada d'olla total del director, però és una interessant reflexió sobre la vida, la mort, qui som, la família, l'amistat, l'origen de les coses, el final d'aquestes, els per quès que ens plantegem, els canvis que patim, i què és important i únic per a cadascú. Un punt de vista canviant durant la cinta, flashbacks que arriben a desorientar i reflexions existencials a punta pala.
Una molt mala experiència la de veure-la enxovada a la butaca d'una sala de cinema submergida en un impecable silenci, massa tensió, però ideal per a veure-la al sofà de casa, amb la calma. Recomenable? Només per a estòmacs forts i/o apassionats de la Fotografia, diria jo. O amants de Terrence Malick.
Aquí podreu veure el tràiler:
I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada