Martin Parr

Aprofitant la jornada de portes obertes que oferia el CCCB en motiu de les Festes de la Mercè vaig anar a visitar l'exposició que s'hi fa sobre l'anglès Martin Parr.

Aquest és un fotògraf que en cap cas no deixa indiferent. Els seus projectes fan una mirada crítica als aspectes de la vida moderna, especialment des d'un punt de vista satíric, i com a fotoperiodista de l'agència Magnum sovint ha estat criticat pel seu estil.

La mostra, que uneix fotografia i col·leccionisme en el context del turisme com a experiència, proposa una reflexió sobre la superfluïtat i la insignificança de les coses, la compulsivitat amb què col·leccionem imatges i objectes a les nostres vides, i la necessitat de posseir-los.

L'exposició inclou més d'un centenar de fotografies de Martin Parr, diversos objectes seus i 500 peces de la col·lecció de l'artista malagueny Juanjo Fuentes.

De Parr destaquen un parell de sèries de fotos sobre l'experiència turística, a més d'autoretrats fets en estudis fotogràfics de diversos indrets del món, souvenirs, postals, etc. En canvi, Fuentes ens mostra literalment la seva casa, ja que hi veiem tot tipus d'objectes, mobles i obres d'art tal i com es troben a la seva pròpia llar.

L'exposició "Souvenir. Martin Parr, fotografia i col·leccionisme" es pot visitar fins el proper 21 d'octubre.

Podreu veure més sobre l'exposició aquí, i llegir una mica més sobre el fotògraf a la Viquipèdia (en anglès).

"The Artist"

Cinema en majúscules. O... per què anar a veure una peli francobelga muda i en blanc i negre en plena era del cinema digital i en 3D "made in USA".

 

Bona feina del director i guionista, que va concebre l'obra com un retorn al cinema que es feia a començaments de segle passat; i, encara que sigui inventada, la història podria perfectament haver estat certa: el pas del cinema mut al sonor, les estrelles de l'època, les estrellades, la societat, el crack del 29,... no us podreu pas avorrir!

 

Podries pensar que estàs veient una veritable pel·lícula de l'any 27, per exemple, amb tots els elements característics del cinema que es feia llavors: il·luminació, contrast, to del blanc i negre, enquadraments, maquillatge, gesticulació, decorats, vestuari, música, coreografia, "diàlegs",... Només hagués faltat el cartell de "The End" al final per acabar-ho d'arrodonir.

Molt bones idees, i molta valentia per part del creador i els productors, al meu parer. Entretinguda, simpàtica i sense complicacions de cap tipus, amb les dosis justes de comicitat, angoixa i romanticisme.

Guanyadora de diversos premis, i els que li queden encara! Tenint en compte l'èxit als BAFTA i als Globus d'Or, vaticino que serà la gran triomfadora la nit dels Oscar. Un gran homenatge al setè art.

Aquí podreu veure el tràiler:

 

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Descendants"

Drama còmic d'Alexander Payne, que narra les vicissituds d'un ric home de negocis descendent de l'aristocràcia hawaiana. La pel·lícula és plena de pinzellades humorístiques (fins al punt d'esclatar a riure en algunes escenes), que contrasten amb d'altres de més tristes i íntimes. Que ningú no es pensi que veurà un "Sideways" a la hawaiana, encara que la història conserva el característic humor negre del seu director.

L'home, la dona del qual s'ha quedat en coma, haurà de lluitar contra tots els seus sentiments, alhora que intenta mantenir unida la família (unes filles problemàtiques per una banda i uns cosins amb certs interessos econòmics per l'altra), no perdre les esperances de recuperació de la seva dona, i gestionar la delicada venda de la propietat familiar, una gran extensió de terres verges a l'illa de Kauai. Es trobarà amb tot tipus d'enganys, alhora que reforçarà els llaços amb les persones que veritablement importen, aconseguint recomposar la unitat familiar.

Probablement una de les millors actuacions del seu protagonista, que ja li ha fet guanyar diversos premis i nominacions, d'entre les quals un Globus d'Or i, coneixent el funcionament de la indústria de Hollywood, jo no descartaria l'Oscar.

Val la pena veure-la per tots aquests motius i també pel seu fantàstic guió, els seus estranys personatges, els preciosos paisatges i la música d'ukelele que acompanya tota la cinta.

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Sherlock Holmes: A Game of Shadows"

Nova aventura d'en Sherlock Holmes, de la mà de Guy Richie, seqüela de la pel·lícula que ja va veure la llum l'any 2009. Els protagonistes que s'hi recreen són molt més interessants que no pas els "clàssics avorrits" que conservem a les nostres memòries.

Bastant bona, amb una història ben tramada, uns personatges ben desenvolupats, un so genial i una escenografia i fotografia fantàstiques, també gràcies als efectes visuals, tot sigui dit de pas. Però impressiona força. I, evidentment, impecable feina del conjunt d'actors i de les poques actrius. Ah, i un toc d'humor anglès, sempre d'agrair! Per cert, que em va recordar una mica la d'en Tintín.

De tota manera, em quedo amb l'anterior intent del director de dur el detectiu a la gran pantalla aquest segon mil·leni, ja que em va semblar una pel·lícula més entretinguda i amb més urpa. Potser serà perquè l'acció de tipus pistoles, explosions, etc. no em va gaire...

Aquí podreu veure el tràiler:

 

  I la seva fitxa a IMDb.

"Maktub"

Maktub, paraula àrab que significa "allò que està escrit".

Interessant pel·lícula sobre l'afany de superació, les malalties que ningú no vol, les històries familiars, l'amor-odi, les banyes, les mentides i les veritats, el sacrifici, l'amistat i el compromís. Una història de nadal que no ho és, i un rap a ritme de comèdia agredolça. La cinta narra una preciosa història sense caure en el dramatisme tràgic de llàgrima fàcil, aportant més sentiments positius que no pas pessimistes, i ho fa gràcies a la comicitat d'un protagonista, la vitalitat de l'altre protagonista i l'extravagància de la infermera interpretada per Rosa Ma. Sardà.

No puc, però, deixar de banda un repartidor de menjar mexicà que és únic, divertidíssim, i que viu una escena ben absurda muntat en una moto: Jorge García, actor estatunidenc més conegut pel seu paper de Hurley a la sèrie "Lost".

Força recomenable, tant per a passar una bona estona com també per a reflexionar sobre diversos temes. Molt correcta a nivell tècnic, especialment el guió, però sense arribar a extraordinària.

Aquí podreu veure el tràiler:

I la seva fitxa a IMDb.

"Anonymous"

Interessant pel·lícula sobre Shakespeare i els Tudor que tracta la hipòtesi de la falsa autoria de les obres atribuïdes al primer i les conspiracions dels segons, tot junt molt ben narrat amb constants salts en el temps i ben embolcallat amb una fotografia, vestuari i ambientació magnífics. Cal destacar que el dubte que planteja la pel·lícula és real, ja que alguns experts en el dramaturg debaten aquest tema; potser la imatge que la cinta ofereix d'aquest ha fet que no hagi estat gaire ben rebuda al Regne Unit.

No sabria destacar una sola actuació, però em va resultar especialment curiosa la interpretació de la reina "verge" Elizabeth I per part de mare (Vanessa Redgrave) i filla (Joely Richardson) a la vida real.

Malgrat em va agradar molt i estar molt ben feta en tots els aspectes, requereix molta concentració per no perdre's, ja que té una trama una mica embolicada. Molt recomenable, especialment per a públics interessats en Història i Cultura.

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.

"The Adventures of Tintin"

Bon cinema d'animació d'aventures, i bona adaptació per a la gran pantalla (i el públic estatunidenc, que és l'objectiu de Spielberg) de les aventures del famós reporter belga. Entretinguda, simpàtica i divertida, i fins i tot actual. Malgrat que no es correspon amb cap aventura de Tintín és una barreja de tot una mica amb un toc final molt Indiana Jones. Crec que no decebrà cap tintinaire, i és apta per a qualsevol edat. Donen ganes de rellegir-se els còmics als cinc minuts d'haver començat la pel·lícula!

Aquí podreu veure el tràiler:

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.