"The Artist"

Cinema en majúscules. O... per què anar a veure una peli francobelga muda i en blanc i negre en plena era del cinema digital i en 3D "made in USA".

 

Bona feina del director i guionista, que va concebre l'obra com un retorn al cinema que es feia a començaments de segle passat; i, encara que sigui inventada, la història podria perfectament haver estat certa: el pas del cinema mut al sonor, les estrelles de l'època, les estrellades, la societat, el crack del 29,... no us podreu pas avorrir!

 

Podries pensar que estàs veient una veritable pel·lícula de l'any 27, per exemple, amb tots els elements característics del cinema que es feia llavors: il·luminació, contrast, to del blanc i negre, enquadraments, maquillatge, gesticulació, decorats, vestuari, música, coreografia, "diàlegs",... Només hagués faltat el cartell de "The End" al final per acabar-ho d'arrodonir.

Molt bones idees, i molta valentia per part del creador i els productors, al meu parer. Entretinguda, simpàtica i sense complicacions de cap tipus, amb les dosis justes de comicitat, angoixa i romanticisme.

Guanyadora de diversos premis, i els que li queden encara! Tenint en compte l'èxit als BAFTA i als Globus d'Or, vaticino que serà la gran triomfadora la nit dels Oscar. Un gran homenatge al setè art.

Aquí podreu veure el tràiler:

 

I les seves fitxes a IMDb i a Viquipèdia.